Des d’abril fins agost del 2024
De dilluns a dijous de 9.00h a 14.00 i de 16.00h a 19.00h
Divendres de 8.00h a 15.00h
L’artista, com suggeria Aristòtil, podia presentar la realitat tal qual era, embellir-la o enlletgir-la per a allunyar-se del concepte de còpia incorporant a ella la seua imaginació i creativitat. Per tant, l’objectiu de l’art requeria presentar qüestions de mode convincent; l’important va ser sempre la versemblança concedint a l’artista el dret d’introduir en la seua obra coses impossibles.
No obstant això, a través dels sentits l’art va anar prenent contacte amb la realitat i amb les impressions que esta causa en nosaltres; dibuixant un escenari que tendix a transformar-se en un conjunt de dades desproveïdes de tot element subjectiu. Però els creadors lluny de mantindre’s passius han tingut sempre la facultat de travessar, com Alicia, l’espill de la realitat i expressar els sentiments que s’amaguen després d’ella. Així, el surrealisme va trobar el seu lloc en la representació del llenguatge dels somnis i del subconscient; en ells troba el seu lloc i reflex la pintura d’Álex Alemany.
Alemany ens suggerix imatges en les quals l’insòlit es percep en uns certs elements fantàstics, només concebibles com a dictats directament pel subconscient i sense concepció ni control previ.
Seran estes composicions surrealistes i més encara, els seus inexplicables i enigmàtics elements orgànics-inorgànics; eixes construccions carnals i vegetals les que s’incorporaran com a part irrenunciable i íntimament lligades a la seua iconografia personal. En efecte, més enllà de la interpretació raonada que tracta de traduir adequadament la iconografia i la intenció simbolista de l’autor, hi ha un impuls irreprimible i un maneig d’imatges irracionals que desborden el control del propi artista.
En esta exposició el món distòpic dels últims anys de l’artista coexistix amb la puresa de les seues obres més intimes, aquelles a les quals l’autor va denominar sèrie blanca que troba el seu clímax en les obres que componen la metafísica de la maternitat.
María Hernández-Reinoso
Historiadora de l’Art i Máster en Historia de l’Art i Cultura Visual
